https://xarxanet.org/economic/noticies/pep-oliveras

Article originalment publicat a Xarxanet – 9 de maig de 2019

 

– Què entenem per transformació digital al tercer sector?

La transformació digital de les organitzacions és una cosa que sentim anomenar cada cop més sovint, en realitat es tracta simplement (o no tant simple) d’un procés en el qual les organitzacions analitzen quines eines digitals tenen al seu abast i com en podem treure el millor profit per a poder seguir avançant en els seus objectius i activitats. Això dit així, no té gaire més, però en realitat es tracta d’un procés que té molt a veure amb la definició del pla estratègic de les organitzacions, sovint a partir d’aquí les entitats es fan preguntes que els porten a plantejar-se cap a on volen anar, com volen arribar-hi i quins recursos tenen per fer-ho. El cas del tercer sector és prou característic com per tenir present algunes característiques importants que tenen les entitats que en formen part, no parlem d’empreses multinacionals, no parlem d’entitats que persegueixen una finalitat purament materialista, en termes de guanys-pèrdues o de estalvi-benefici. Estem parlant doncs d’entitats per les quals el COM i el QUÈ és molt important, per tant aquests processos tenen molt a veure també amb els objectius i la ideologia i els valors que hi han al darrere. Adoptar una eina o una altra, no es tracta doncs, d’una mera decisió tècnica o econòmica, es tracta de veure i decidir quines eines poden ajudar a una major i millor participació, coordinació, transparència, facilitat, i cooperació entre d’altres coses.

 

– En projectes de transformació digital al tercer sector es treballa amb la tecnologia com a eina de transformació social i també s’ajuda les entitats a transformar-se (digitalment). Però com es fa això?

Doncs com tot procés que requereixi un plantejament estratègic tot procés de transformació ha de partir d’un anàlisi de la situació actual i de la situació a la que es vol arribar, per exemple si parlem del tema de digitalitzar per reduir l’ús de paper, el que hauríem de veure és en quins casos una entitat utilitza paper i perquè, en quins casos és imprescindible fer-ho en paper o no, qui hi intervé, si hi ha condicionants interns o externs que ens obliguen i a partir d’aquí plantejar on s’han de fer aquestes transformacions. Molt sovint no passen ni tan sols per incorporar noves eines sinó de fer-ne servir algunes que ja tenim però d’una altra manera. En tot cas com qualsevol procés una de les coses més importants que podem aportar és l’acompanyament. Qui ha de protagonitzar el procés ha de ser l’entitat i la gent que en forma part, si la transformació no ve de dins aleshores no és un canvi real, només una disfressa. Treballar per fer el canvi primer per nosaltres mateixos, en primera persona és el més important. a partir d’aquí nosaltres podem ajudar per tal que les eines i solucions adoptades s’adiguin amb la filosofia, el tarannà i les necessitats, a nivell ètic, de recursos, de dimensió. Tot això acostuma a implicar debats, reflexió i formació. Moment en els que podem aportar el nostre coneixement per aportar conceptes que puguin ser útils a l’hora de decidir quin camí recórrer.

 

– A partir del teu coneixement d’aquest àmbit, podries valorar quin és actualment el nivell de digitalització de les entitats a Catalunya?

El nivell, ara per ara, és molt bàsic, si bé en general totes les entitats tenen uns mínims adoptats com ara l’ús del correu electrònic a nivell corporatiu, quan parlem d’adoptar sistemes integrats de gestió de calendaris, recursos o gestors documentals la cosa ja canvia força. No són tantes les entitats que utilitzin eines integrades en aquest sentit i les que ho fan sovint són serveis de grans corporacions multinacionals que adopten sense haver fet una reflexió real del seu impacte, forma d’ús o les polítiques d’adopció. Inclús sense plantejar-se el preu que es paga a canvi del seu ús com pot ser la intervenció o dependència de les dades de l’entitat per part de tercers. Després hi ha eines que no s’utilitzen de forma adequada per treure’n tot el seu profit,  o necessitats específiques que poden requerir una eina a mida, aquests casos sovint no es detecten sinó hi ha un procés d’anàlisi i reflexió. Per altra banda també cal tenir present que hi ha entitats (i persones) totalment desconnectades d’aquest món digital, afectades per això que n’anomenen l’esquerda (o la bretxa) digital i aquest factor de partida també és molt important a l’hora de plantejar un procés de transformació digital.

 

– I quin paper juga el programari lliure i altres tecnologies obertes en els processos de transformació digital?

El programari lliure juga un paper essencial en tot aquest procés, i més encara si parlem del tercer sector. A nivell de valors, pel que fa a la promoció del coneixement obert, el bé comú, la cooperació, l’apoderament i sobirania de les dades. Segurament moltes entitats si analitzen el seu marc ideològic veuran que estan molt més aprop del moviment de programari lliure que d’altres models. Malgrat tot per desconeixement sovint s’acaben adoptant altres solucions, que a la llarga acaben per donar lloc a conflictes d’interessos en el sí de les pròpies entitats. Per altra banda a nivell de recursos també és un factor important, doncs si bé no s’ha de lligar el concepte de programari lliure al de gratuïtat, sinó més aviat al de llibertat, també és cert que en el cas del programari lliure les opcions són molt més obertes. Podem adoptar eines gratuïtes i destinar el costos a la formació o a la consultoria i acompanyament, que potser seran molt més significatius que no pas al cost del servei que potser ens oferiran altres modalitats de programari privatiu. A nivell pràctic per altra banda el programari lliure permet oferir un major control tant de les dades com dels processos i la seva adaptabilitat a la realitat i les necessitats de cada organització. El programari lliure en definitiva no és només un concepte tècnic o una categoria de programari, sinó més aviat tota una filosofia i un moviment que s’adopta quan es fa una aposta per transformar la societat. 

 

– Ens has d’explicar un altre concepte que, tot i estar relacionat amb la transformació digital, no és ben bé el mateix: que és la sobirania tecnològica?

La sobirania tecnològica està molt lligada al concepte de transformació digital i també al de programari lliure, de fet en els darrers anys se’n parla molt perquè una cosa ens ha portat a l’altra. Parlar de sobirania tecnològica és parlar d’accés a les dades, a la informació. És parlar de la tecnologia i de qui en té el control. És parlar d’apoderament sovint a través de processos de transformació digital. És parlar de formar-se un criteri en termes tecnològics però no des de una aproximació tècnica, que també, sinó sobretot política o filosòfica. Potser el creixement desmesurat i els abusos en forma de monopolis de les grans corporacions multinacionals i governs corruptes de les darreres dècades ha fet que les persones, i les entitats s’hagin conscienciat de la importància de prendre part, de tenir opinió i fer-la sentir. Segurament avui en dia es fa més certa que mai aquella frase que diu que “Els drets si no es defensen es perden”. Ara més que mai molta gent fa un pas endavant per defensar els seus drets i per apostar per un model tecnològic que realment ajudi a millorar la societat i no només l’enriquiment d’uns pocs. D’anar cap a una societat més connectada però també més justa, més tecnològica però també més humana, més operativa i eficient però també sostenible i responsable.

 

– Hi ha alguna cosa més que consideris important i que t’agradaria afegir-hi?

Amb la tecnologia passa una mica com amb la política. Si no la fas tu te l’acaben fent, i la veritat és que sovint no precisament en favor teu. La tecncologia ens farà lliures … o esclaus! Què volem?