Públic

Vagi per davant que en el món actual, la digitalització s’ha convertit en una necessitat per a qualsevol organització que vulgui mantenir-se competitiva, això és un fet, i les entitats del sector social, les organitzacions no governamentals (ONG), les fundacions, les associacions i les cooperatives socials, no en són una excepció.

En aquest context la intel·ligència artificial (IA) està jugant i jugarà un paper clau en aquest procés de transformació digital, alhora que planteja molts dubtes, incerteses i algunes pors. Un procés (el de la transformació digital) en el qual moltes d’aquestes entitats s’han vist immerses en els darrers anys de forma sobtada o precipitada, especialment en el context de la pandèmia del COVID ençà.

Val a dir també que altres factors externs han influït i han propiciat aquests processos o bé per una necessitat imperiosa (necessitat relacionada amb l’obtenció i gestió de les dades pròpies dels projectes que es porten a terme) o bé promogudes per requeriments de les entitats finançadores o les administracions públiques.

Dit això no entraré a definir o explicar extensament què és un procés de Transformació Digital (això es matèria d’un altre article) però sí podem destacar que en termes generals la Transformació Digital és un procés en el qual les organitzacions utilitzen la tecnologia (digital) per canviar o crear nous models de funcionament, la cultura de la organització i les experiències de les persones participants o públic objectiu de les activitats que es desenvolupen.

Aquesta transformació implica l’ús de tecnologies i eines digitals per innovar, millorar l’eficiència i l’eficàcia de les operacions de l’organització, així com la seva competitivitat i la seva relació amb les persones participants, usuàries i públic objectiu (la seva base social).

És important destacar doncs que dins d’aquests processos la IA pot ajudar a aquestes organitzacions a millorar notablement a prendre decisions més informades o bé a proporcionar serveis més personalitzats. Per exemple, els algoritmes de IA poden analitzar grans quantitats de dades per identificar patrons i tendències que poden ser útils per a la planificació estratègica. Això pot permetre a les organitzacions detectar indicadors, anticipar-se a les necessitats dels seus beneficiaris i adaptar els seus serveis en conseqüència. Moltes eines com ara CRMs (Customer Relationship Management) o plataformes de BI (Business Intelligence) cada cop son més presents entre les eines d’anàlisi i gestió de les dades, així com la planificació (i memòries d’activitat) de les entitats socials.

A més, la IA també pot automatitzar tasques rutinàries i repetitives en relació a les dades, alliberant així temps per al personal, especialment en l’àmbit administratiu, perquè es pugui concentrar en tasques més complexes i de major valor afegit (com ara l’atenció a les persones). Això pot augmentar la productivitat i reduir els costos operatius, uns costos que en aquest tipus d’entitats poden resultar un impacte significatiu i que sovint s’intenta reduir en pro d’una major inversió en els projectes d’atenció directa.

La implementació de la IA, i dels processos de Transformació Digital en general, també presenta reptes i desafiaments. Un d’ells és la necessitat de disposar de dades de qualitat. La IA depèn de les dades per aprendre i millorar, i si aquestes dades no són precises o estan esbiaixades, els resultats poden ser enganyosos, incomplerts o incorrectes. Això és especialment rellevant per a les organitzacions del sector social, que sovint treballen amb poblacions vulnerables i amb dades d’alta complexitat i privacitat.

Un altre desafiament és la necessitat de competències digitals. La implementació i el manteniment de solucions de IA requereixen habilitats tècniques que poden no estar presents en totes les organitzacions. Això pot requerir formació o la contractació de personal especialitzat. Poques entitats del tercer sector disposen realment de personal especialitzat, per no parlar ja d’un departament d’informàtica o tecnologia.

Finalment, hi ha consideracions ètiques i legals. La IA pot plantejar qüestions sobre privacitat i seguretat de les dades, així com sobre l’equitat i la transparència. Les organitzacions han de tenir això en compte al moment d’implementar solucions de IA, i prendre les decisions oportunes d’acord a al seu codi ètic. Aquest és un tema d’especial sensibilitat donada la importància que es dona en aquest sector, doncs es té molt en compte no tan sols el “què es fa” sinó també el “com es porta a terme”.

En resum, la IA té el potencial de transformar la manera en què les organitzacions del sector social operen i presten serveis. No obstant això, la seva implementació ha de ser implementada de forma considerada i responsable, tenint en compte tant els beneficis potencials com els desafiaments i riscos associats.

Actualment (06/2023) encara no tenim massa bibliografia aterrada al dia a dia al respecte d’aquest tema, encara és un tema disruptiu i d’innovació molt recent (el de la IA) i que está en procés d’aplicació en molts àmbits diversos (malgrat que ho està fent a una velocitat vertiginosa) fora de l’àmbit purament científic o acadèmic.

En tot cas aquí teniu algunes referencies que poden ser d’utilitat per ampliar o per il·lustrar sobre aquesta tendència. Si us interessa us recomano no perdre’n la pista en els propers anys (o mesos que això va molt ràpid) perquè això suposarà un canvi de paradigma (ja ho està fent) en molts sectors, també el del Tercer Sector Social 😉

Referències:

1. CUENCA, Adrià. “Estudi sobre l’estat de la digitalització al Tercer Sector“. Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya : m4Social. 2022 Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la digitalització de les entitats socials per saber com la tecnologia ajuda en el desenvolupament de la seva acció social. Enllaç a la publicació.
2. Fundación Telefónica. “Libro Blanco de la Transformación Digital del Tercer Sector“. Abril de 2022. Aquesta publicació és una iniciativa de la Fundación Telefónica que busca compartir les seves experiències i aprenentatges en el camp de la digitalització i la tecnologia. Aquest llibre es presenta com una guia per a les organitzacions del tercer sector que volen aprofitar les oportunitats que ofereix la digitalització. Enllaç a la publicació.
3. ANA VALDIVIA GARCÍA y JAVIER SÁNCHEZ MONEDERO. Una introducción a la IA y la discriminación algorítmica para movimientos sociales. ALGORACE, (Des)Racializando la IA – www.algorace.org. Noviembre de 2022. L’objectiu d’aquest document és fer una introducció al problema de la discriminació algorítmica per tal de proporcionar una eina d’anàlisi a col·lectius antiracistes i de defensa dels drets fonamentals. Enllaç al document.
4. FERNÁNDEZ, Tatiana Delgado. Taxonomía de transformación digital. Revista Cubana de transformación digital, 2020, 1.1: 4-23. Aquesta publicació proposa una descripció taxonòmica com una marc conceptual per al que suposa la Transformació digital aplicada a les organitzacions. Enllaç a l’article.
5. ROJAS, Fernando Ruiz-Falcó. Análisis empírico de la transformación digital en las organizaciones. International Journal of Information Systems and Software Engineering for Big Companies, 2019, 6.1: 35-52. Article que presenta un anàlisis empíric sobre la transformació digital a les organitzacions. Plantejat en termes generals sobre models de caire més empresarial però aplicable en termes de gestió i organització sobre molts altres àmbits o sectors. Enllaç a l’article.
6. SASTRE, Daniel Muñoz; MORILLAS, Ana Sebastián; CANSADO, Marian Núñez. La cultura corporativa: claves de la palanca para la verdadera transformación digital. Prisma Social: revista de investigación social, 2019, 25: 439-463. Aquesta publicació es centra en la importància de la cultura corporativa en el procés de transformació digital, referint-se a les normes, valors i expectatives que guien el comportament de les persones dins d’una organització, molt centrat en el concepte de indústria 4.0. Enllaç a l’article.
7. BARCZAK, Agnieszka; DEMBIŃSKA, Izabela; MARZANTOWICZ, Łukasz. Analysis of the risk impact of implementing digital innovations for logistics management. Processes, 2019, 7.11: 815. Aquest estudi explora l’impacte del risc de la implementació de tecnologies digitals per a la gestió logística. Aquesta pot ser una referència útil per entendre com la implementació de tecnologies digitals, incloent la intel·ligència artificial, pot tenir un impacte en la gestió d’organitzacions. Enllaç a l’article.
8. CHADBORN, Neil, et al. Improving community support for older people’s needs through commissioning third sector services: a qualitative study. Journal of Health Services Research & Policy, 2019, 24.2: 116-123. Aquest estudi exploratori sobre la contractació de serveis del tercer sector per a persones grans té com a objectiu determinar si les dades del servei es retroalimenten i si això pot millorar la intel·ligència sobre la població i, per tant, informar les futures decisions de contractació. Enllaç a l’article.
9. WALJEE, Akbar K., et al. Artificial intelligence and machine learning for early detection and diagnosis of colorectal cancer in sub-Saharan Africa. Gut, 2022, 71.7: 1259-1265. Aquest article tracta sobre l’ús de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic per a la detecció precoç i el diagnòstic del càncer colorectal a l’Àfrica subsahariana. Enllaç a l’article.
10. FAJARDO Martín, Carla. “Chat GPT amenaça o oportunitat?“. Xarxanet. 24/03/2023. Enllaç a l’article.
11. SANCHEZ, Alejandra. “60 entitats reclamen més protecció de drets fonamentals en la regulació de la intel·ligència artificial“. Xarxanet. 31/05/2023. Enllaç a l’article.

Imatge destacada de l’article: Font Pixabay. CC0, via Wikimedia Commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Artificial-Intelligence.jpg